Aquests dies el gran motiu de debat és la participació a la Via Catalana, i la convocatòria d’una consulta per decidir el nostre futur com a nació
Els que qüestionen la legalitat d’aquesta opció haurien de veure que el dret a decidir és inherent a l’ésser humà, més enllà de constitucions i cartes magnes que ens vulguin imposar.
Si no fos així, segurament encara hi hauria senyors i vassalls i l’esclavatge estaria en l’ordre del dia. No ens poden posar una constitució que la majoria de població no vàrem votar com a element limitador de les llibertats d’un poble.
Les lleis al servei de les persones i no al revés. Per això, la consulta és un instrument democràtic i vàlid per veure que opina el poble, i no es pot demorar més la seva convocatòria, ja que l’esforç i l’ànim de la gent tenen uns límits que no s’haurien de malgastar.
El següent dubte és quin serà el resultat del referèndum. Queden clares les posicions del sí i les del no, i s’han de respectar.
També seria bo que sempre es poguessin argumentar, amb paraules, que ens poguéssim asseure i discutir dels pros i contres d’una i altre posició, en principi tan legítimes una com l’altre. I al mig, la indecisió.
Un punt de reflexió és que dins dels indecisos i segurament també en el no, hi haurà molta gent que ha contribuït de manera intensa a construir la nostra societat, que van transformar un país deprimit en el postfranquisme en el que som ara.
Junts, vam aconseguir un país de carrers plens de fang i sense llum en ciutats modernes, amb parcs on es pot anar a gaudir el temps de lleure.
Vam aconseguir un munt de drets socials que amb l’excusa de la crisi ens estan destruint, una sanitat i educació molt bones, que ens estan dilapidant amb les retalladles-
Amb aquesta gent comptem per aconseguir la prosperitat, per decidir com invertim la riquesa econòmica del nostre país, perquè realment som un gran país, amb grans expectatives.
És des de l’autodeterminació que podem sortir d’aquest forat, gestionant els nostres recursos i sobretot construint un nou estat, fixant-nos en models d’èxit, molt més justos socialment, i oblidant-nos de polítiques retrogrades i corruptes.
Cau i net, i això ho podem, ho hem de fer entre tots, tots els que volen un futur engrescador per les properes generacions, i això no vol dir deixar de ser extremenys, andalusos o gallecs.
Vol dir construir entre tots una societat que no discrimini, que doni oportunitats a tothom, que no malbarati els diners en obres faraòniques, que tingui una bona educació i una bona sanitat.
Una societat justa, democràtica i lliure-
